 |
| Pilota de l'Antic Egipte (de la mida d'una taronja). |
Els jocs de pilota sempre han tingut molt d'èxit, perquè permeten jugar en
grups per equips, fomentant la cooperació i la rivalitat, una forma de
socialització estesa per totes les cultures del planeta, que permet el prestigi
individual dins del grup o el prestigi social del grup. Però, sobretot, permeten
passar una bona estona. La mida de la pilota dependrà del joc, però sempre es
busca un joc ràpid, dinàmic, lleuger... En poques paraules: la diversió. Amb
aquest objectiu, no ens ha d'estranyar trobar pilotes inflades d'aire ja a
l'antiga Roma.
Al món romà coneixem diversos noms de jocs, encara que no tenim gaire clares
les característiques o regles de cadascun d'ells, però sí que sabem que Juli
Cèsar, August i Marc Aureli van ser alguns dels grans personatges als quals els
encantava córrer i saltar amb una pilota a les mans.
Plini el Vell els anomenava pilae
lusoriae (“diversions de pilota"), i parla de quatre tipus diferents de
pilota. Pel que sembla, doncs, podríem parlar de quatre tipus diferents de joc.
Amb una pilota petita i dura es podia jugar a la pila trigonica, on tres jugadors disposats en triangle, posició que
no podien abandonar, es passaven la pilota sense que aquesta pogués tocar
terra. Els antics aplegapilotes eren esclaus, que les guardaven en caixes o
bosses.
 |
| Pintura mural segle II. Columbari Via Portuense. |
La pila paganica era més grossa
però de factura molt elaborada, amb un nucli de plomes cobert amb llana i d'una
pell molt fina. Així doncs, era lleugera i tova.
 |
| Fris d'Atenes |
L'harpastum era una pilota un xic
més gran, amb la qual es jugava a una mena de rugbi, on dos equips es
disputaven la pilota amb mans i peus per marcar punt en arribar, suposadament,
a l'altre extrem del sector del camp del contrincant. Sembla que la pilota
havia de botar amb força contra el terra per fer soroll, potser per marcar un
punt i animar els espectadors.
La pilota més gran de totes era la follis,
de pell inflada d'aire, també devia ser la pilota més tova de totes. Si la penjaven
d'un cordill i l'anomenaven follis pugliatoris,
la pilota dels lluitadors (potser seria similar a la pera utilitzada en els actuals
entrenaments de boxa).
Generalment pensem que les pilae paganicae,
trigonicae i folles es feien
servir en jocs bàsicament aeris, on es pretenia que la pilota no toqués terra.
 |
| Villa del Casale. s.III. |
Però no calia anar a les termes per jugar a pilota. Els més petits i els
joves jugaven al fòrum de vegades, amb un reticulus
(una mena de raqueta) segurament per no fer-se mal a les mans. Amb el temps,
els jocs van esdevenir tan exitosos que les termes, com la de Caracalla o Trajà,
comptaven amb camps propis. Les sphaeristeriae,
i fins i tot moltes villae del bo i
millor de l'imperi, també tenien camps propis, ja que era un esbarjo recomanat
per a totes les edats pels metges del moment. Els equips d'exhibició, com els
Harlem Globetrotters, també existien a l'antiguitat: eren professionals del joc
i de l'espectacle que pretenien enriquir-se a les termes públiques més luxoses
de Roma capital.
