Calceus, calcei. La sabata vermella dels polítics

Calceus,  calcei. Aquesta paraula llatina sembla venir de calx que vol dir taló, calcatus volia dir trepitjar i es veu bastant clar que aquestes són les arrels de l'actual paraula calçat.

Dit això sembla mentida que no coneguem cap calcat romà amb taló aixecat a la sola.

Aquestes eren les sabates de la classe senatorial. La factura, la quantitat de pell i el tint vermell ja ens ho diu. Aquestes peces s’han creat a partir del que ens expliquen els autors de l’època i del poc que deixen entendre algunes estàtues.

Els senadors quan anaven a la plaça del fòrum ho feien amb la vestimenta que els era pròpia pel seu rang; túnica lacticlavia (amb dues franges amples de color porpra ) la toga virilis (blanca sense abillaments ni tintures) i els calcei vermells. Aquesta era la vestimenta nacional NOMÉS dels senadors.
El costum de portar calçat tancat per anar pel carrer i dur el peu protegit estava molt estès amb sabates, botes altes, botes curtes, lligades i fins i tot abotonades.

Val la pena dir que sabem que ja es tenyia el cuir fa 2000 anys encara que desconeixem la tècnica, també concretar que segurament un cuir tan fi no el sabrien fer.

Rèplica de calcei propietat del Museu de Badalona.

Rèplica de calcei propietat del Museu de Badalona.

Caligae (Cal·lígula i altres coses)

Paraula que ve de Calceus i ligo (lligar). Aquest és famós calcat dels soldats de les imatges de relleus i estàtues s’han reconstruït diversos models. És molt característic del calçat militar romà el fet que la sola estigués clavetejada, els claus que en sobresurten s’aferren a terra amb gran força. Aquestes peces de ferro feien d’aquest calçat una bota de muntanya, però també la feien bastant pesada. Es coneixen molts dibuixos en la seva disposició, a hores d’ara el que podem dir que eren ergonòmiques i que la calceologia segueix estudiant el tema.

Com a calcat de muntanya eren perfectes però sobre paviments de pedra relliscaven moltíssim. De fet l'historiador Flavi Josef a les Guerres judaiques explica que un centurió es trencà el coll en assaltar una muralla de pedra. Potser valdria la pena pensar que els legionaris portaven també algun calçat sense aquests claus. També saben que cada soltat carregava amb els propis recanvis pel seu calcat, set claus de la sola.

El nom de l'emperador Cal·lígula ve del fet que de petit acompanyava a el seu pare Germànic a les campanyes. El seu pare com a bon romà li ensenyava l’ús de les armes i la vida militar des dels set anys i manà al praefectus fabrum que li fessin unes caligae al nen. Les tropes en veure el nen, aquell petit soldat, els va fer molta gràcia i van començar a anomenar-lo Cal·lígula, “botes petites”

En un famós edicte de preus màxims o edicte de Dioclecià (s. III) parla de les caligae rusticae, fet que fa pensar a alguns que aquest calçat també el van fer servir els treballadors o esclaus del camp.

La reproducció de la foto reconstrueix el dibuix d'una trepitjada trobada a una teula de l'antiga Baetulo i exposada a l'actual museu de Badalona.

Soleae, un dels antics calçats de l'Imperi.

Les soleae es el calçat de cuir més senzill d’època romana. Com diu el seu nom es res més que una sola lligada al peu. Ja utilitzades en el món grec entre la gent més pobre sembla que els romans l’usaven en àmbits domèstics per guanyar comoditat i respectar la riquesa dels paviments més elaborats. Soleae pocere, demanar les sandàlies,  era la frase que indicava que estaves disposat abandonar un banquet.

Si voleu saber més, pregunteu-li a la Sandra sobre els calçats a l'antiga roma demà i diumenge a la Magna Celebratio de Badalona