divendres, 25 de març de 2016

Guia pràctica per a construir un campament militar. Polybius dixit.

Anava l’altre dia amb en Polibi en el metro cap a la feina, quan va començar a explicar-me com es construïen els campaments romans en època republicana; ho vaig trobar força curiós.

Abans d'acampar calia trobar una localització adequada, això només podia ser tasca d'exploradors especials, centurions i tribuns militars. Havien d'escollir un espai obert preferiblement elevat i sense obstacles on l’enemic es pogués amagar. El campament s’hauria d’estendre en 700m2, i la tenda del cònsul, assenyalada amb una bandera blanca, havia de ser el lloc amb millor visibilitat.

La resta de les tendes, de diferents comandaments i tropes (extraordinarii, per exemple), eren organitzades ortogonalment i permetien el més absolut control de moviments dins del campament. El castrum o campament quedaria dividit en quatre sectors gràcies als 2 carrers perpendiculars que es creuaven al praetorium (tenda del cònsol) i portaven a les 4 portes exteriors. Dins del perímetre i per la seva importància, la font d’aigua era marcada amb una bandera roja. Tota legió i manípul estava doncs perfectament ordenat i regulant dins del campament.



El castrum acabaria envoltat d’un fos de gairebé un metre de fondària per un metre vint d’amplada. Amb la terra extreta es creava un terraplè o agger al costat interior del fossat. Dues legions construïen les defenses a la part frontal i unes altres dues la part posterior, les proteccions laterals eren tasca de les alae, dreta i esquerra respectivament, tot coordinat per centurions i tribuns militars.

Si el campament era massa a prop de l'enemic, les defenses havien de ser més fortes, assumpte difícil d’aconseguir mentre sofrien atacs durant les obres. En aquesta situació, un cop escollit l’emplaçament; la cavalleria, la infanteria lleugera i la meitat de la infanteria pesada formaven en posició de combat davant l’excavació del fossat, davant les posicions enemigues. Les provisions i la resta del exèrcit es quedava darrere muntant el campament i les defenses. La primera línia de defensa només es retirava, i progressivament, a mesura que avançaven els treballs. En aquesta situació el fossat era més profund, amb 2,70 m d’alt i 3,60 metres d’amplada. En el terraplè es clavaven les estaques de fusta que carretejaven els soldats durant la marxa per formar una empal·liada.

Les primeres tendes eren a 60 metres del agger, aquest espai era l’intervallum i protegia les tendes dels projectils enemics, però també era el lloc on es formaven les tropes abans de sortir del campament a combatre.



En realitat aquests campaments només protegien d’atacs sorpresa, no haurien aguantat un veritable setge. De fet si l’atac era detectat, la reacció romana era treure les tropes fora del campament.

Mira quines coses més interessants es poden aprendre quan portes a un historiador famós a la falda.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada