M PORCI. L'emprenedor de Baetulo.

Les àmfores comptaven amb diferents tipus de marques i senyals que proporcionaven informació variada: podien ser marques de segells metàl·lics (de les quals parlarem avui), marques amb dits o punxons, i també pintades, generalment en negre o roig. Les darreres s’interpreten com a marques de capacitat, pes, lloc d’embarcament, data d’envasat...  

Totes les àmfores trobades a Baetulo*

Les marques impreses s’interpreten com a marca del productor o del comerciant (tot i que hi ha qui defensa que es tracta del fabricant dels envasos i que la marca del producte s’hauria de buscar al tap).

Però només vora el 2% de les àmfores estaven marcades. Pot ser que, mitjançant el tipus amforal, els antics tinguessin prou informació per saber-ne la procedència i el contingut, o potser les àmfores marcades corresponien a un comerç exterior d’un vi de qualitat i de producció petita. En canvi, les àmfores no marcades devien estar destinades a una distribució de proximitat d’un vi pitjor.

Sabem que les formes amfòriques Laietana 1 i Pascual 1 (aquestes últimes són les més documentades a Baetulo) corresponien només al transport del vi, però també podríem pensar que portaven diferents qualitats de vi.

Comentem, de moment, que la forma Pascual 1 és la que predomina absolutament als jaciments de Baetulo, on al llarg de més de 20 excavacions han aparegut les marques de Marcus Porcius.

Però tornem a la mancança de marques de segells: aquest fet fa probable que existís alguna mena d’organització dels vinaters, per regions, per poder comercialitzar els seus productes de característiques i qualitats similars. Així els productors podrien deixar en mans d’altres la comercialització del seu producte. El comerciant o negotiator feia el pagament per lots a l’organització, i aquesta als cellers. Ara, d’això, en diríem cooperativa, o fins i tot Denominació d’Origen. Així doncs, l’etiquetatge, hipotèticament, també podria marcar una diferència de qualitat i de preu.

Les marques amb praenomen i cognomen (a la vora de la ceràmica) solen respondre a la tipologia amfòrica més antiga, la Laietana 1 (segona meitat segle I aC.). Les Laietana 1 porten noms arcaics però no etruscs, segurament de personatges centroitàlics.

En les àmfores Pascual 1, en canvi, la procedència dels noms i el seu estatus social resulten més heterogenis, segurament en conseqüència de la gran quantitat de llicenciatures de l’exèrcit d’August, soldats que, convertits en camperols, treballaven les terres que s’havien guanyat amb la sang de desenes de combats.

És precisament en les Pascual 1 (de l’últim quart del segle I aC.- mitjans del s. I dC.) on trobem l’empremta de Marcus Porcius en 77 àmfores de Baetulo, marcades amb dos segells amb les lletres PORCI i PORC.

Però, qui era aquest personatge?

A tota Hispania trobem més de 70 cops aquest cognom, i coneixem bona part dels membres de la família Porcia que podem trobar a Catalunya:

Empúries:

                Porcia Severa, filla de Marcus, provinent de Girona.

Barcelona:

            Marcus Porcius Martial.

Marcus Porcius Privatus.

Marcus Porcius Primitius.

Tarragona:

                Trobem 16 Porcius, 2 eren militars (un praefecto fabri i un tribu)

Tortosa

                Marcus Porcius Theopompuscius Theopompus.

                Marcus Porcius Terentianus.

Però també els podem trobar a Rubí, Aeso i  Canet.

La freqüència d’aquest gentilici es pot donar per la presència d’una o més famílies hispanes que havien aconseguit la ciutadania romana i, per tant, també el cognom. També es podria explicar amb la presència de Marcus Porcius Cato a l’any 195 a.C. (durant la segona guerra púnica) quan va desembarcar a Empúries, o referir-se a l’exili a Tarragona del seu nét Gaius Porcius Cató 80 anys després. Tampoc seria estrany que alguns d’aquests personatges tan importants concedissin la ciutadania i el seu cognom a algun indígena o itàlic que, posteriorment, s´hauria afincat a la nostra zona.

Aleshores podem pensar, sense equivocar-nos gaire, que el nostre M PORCI era un home lliure, productor de vi, proper a Baetulo, o potser un negotiator dedicat exclusivament al món del vi. La importància del personatge és palesa precisament en la gran quantitat de marques trobades en un conjunt arqueològic on precisament aquestes marques són molt escasses. Així doncs, pensem que es tractava d’un personatge d’envergadura econòmica important des de l’any 10 aC al 10 dC.

(Les ubicacions no són absolutament exactes)

Les troballes de les marques de M. Porcius a Europa ens parlen dels consumidors gals, d’una ciutat de Narbona com a centre distribuïdor. I d’una Roma i una Pompeia a les quals gairebé no arriben aquests vins, en un moment en què segurament la producció itàlica era suficient  per abastir les seves necessitats.

Els productors i comerciants de vins com M PORCI devien ser ciutadans romans instal·lats a la Laietània i proximitats que, a més de dedicar-se al conreu de la vinya, es preocupaven dels primers passos de la seva comercialització. De fet, suposem que en alguns casos fins i tot fabricaven les seves pròpies àmfores.

* Imatges: MONTSERRAT COMAS I SOLÀ: Baetulo les Àmfores i Baetulo les marques d'amfora.