Els càstigs pels esclaus: Del flagelum a la creu.

No calia cometre un crim execrable com fugir per rebre el càstig de l’amo; el caràcter de l’amo obligava a castigar la natura maligna i gandula de l’esclau. Podríem reconstruir una escala de càstigs segons la gravetat de la transgressió.

Fotograma de The Passion of the Christ (La Passió de Crist). 2004. Mel Gibson.

Els més lleus es castigaven a cops de vara d’om i de cep.

1. El fuet de corda o cuir (scutia o lorum) de nou ramals.
2. El temut flagelum, fuet de diversos ramals amb trossos d’os o peces metàl·liques lligades. El reu era lligat de braços a una biga i amb llast als peus per poder suportar els cops infligits. 10 d’aquestes fuetejades es considerava com un tipus de càstig molt greu.
3. Destinar l’esclau a treballs duríssims del camp o a les mines. Era un càstig per una falta molt greu.
4. Ser venut per a fer de gladiador.
5. La crucifixió, càstig cruel i exemplificador reservat a insurrectes com Espartac o als que intentaven assassinar els seus amos. El càstig podia incloure tota la seva família. La mort a la creu era tan temuda com rebutjada. Crux esdevingué una paraula de maledicció. coneixem l'expressió: Ad (malam) crucem, però ens seguem a traduir-la i adaptar-la a la parla actual, ja que resultaria una expressió molt malsonant.

Els càstigs menors, fuetades i ceps, eren executats per altres esclaus, els carnifex o loraius. De fet, carnifex amb el temps esdevingué un insult, perquè castigar un company esclau resultava molt denigrant.