Aquest
era un esport força popular descrit en molts epigrames satírics, en els quals
es parla de com els púgils perden el nas, les celles, les orelles, les
parpelles i, no estranyament, la vida.
No
ens ha de sorprendre que fos un espectacle, més que un esport, de la mateixa
manera que les curses de carros o la lluita entre gladiadors, on el plaer de
veure la sang de l’altre era tan atractiu per a l’espectador com els beneficis
que proporcionaven les juguesques.
Segons
Lluci
Flavi Filòstrat, la boxa fou creada pels espartans, però el cert és que se
sap que ja existia entre els minoics. En època homèrica i fins el s. IV aC, els
grecs realitzaven aquests combats protegits amb cintes de cuir lligades a les
mans de diferents maneres.
“Embolcallaren amb corretges els quatre dits
que sobresortien el mínim per poder formar un puny en tancar-se els dits.
Estaven lligats entre ells amb una cinta com a reforç enrotllada entorn de
l’avantbraç”
(Filòstrat)
Des
del s. IV aC. es comencen a fer servir corretges més gruixudes damunt una mena
de guant amb forats sense dits, és era quan s’afegeix una cinta de cuir tallant
damunt dels artells i es protegeix tot l’avantbraç amb una pell de xai ben
lligada. Veiem com a poc a poc “l’esport” es va endurint i, com a prova, sabem
que durant els entrenaments es protegien amb orelleres o amfotides.
Però
el “guant de boxa” evolucionaria de diferents maneres, essent el més conegut el
CAESTUS romà que substitueix la cinta de cuir damunt els artells per una cinta
de ferro amb dues clavilles sortint.
La
zona de combat no estava regulada, així com el desenvolupament del combat; si
els lluitadors es distanciaven massa eren apropats a cops de vara. Cadascun d’ells
procurava lluitar amb el sol a l’esquena estirant el braç esquerre com a
protecció, però també per atacar. El braç dret endarrerit podia colpejar amb
més força, i sovint es projectava des de l’alçada dels malucs de baix a dalt
per colpejar els laterals del contrincant. L’objectiu dels cops solia ser el cap,
tot i que els cops als genitals no estaven penalitzats. Els jocs de peus ja
eren habituals per confondre l’adversari.
El
combat finalitzava per KO o quan un dels lluitadors abandonava, cosa que
assenyalava aixecant un dit, com encara es fa avui dia.
“Aquí morí a l’estadi
durant el combat de pugilat després d’haver implorat a Zeus: la corona o la
mort”
(Inscripció
funerària d’Àgatos Demó a Olímpia)
 |
| Lluitador de les termes o Boxeador del Quirinal (segle I-II aC.) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada