dijous, 9 de juliol de 2015

La boxa de grecs i romans

Aquest era un esport força popular descrit en molts epigrames satírics, en els quals es parla de com els púgils perden el nas, les celles, les orelles, les parpelles i, no estranyament, la vida.

No ens ha de sorprendre que fos un espectacle, més que un esport, de la mateixa manera que les curses de carros o la lluita entre gladiadors, on el plaer de veure la sang de l’altre era tan atractiu per a l’espectador com els beneficis que proporcionaven les juguesques.



Segons Lluci Flavi Filòstrat, la boxa fou creada pels espartans, però el cert és que se sap que ja existia entre els minoics. En època homèrica i fins el s. IV aC, els grecs realitzaven aquests combats protegits amb cintes de cuir lligades a les mans de diferents maneres.

Embolcallaren amb corretges els quatre dits que sobresortien el mínim per poder formar un puny en tancar-se els dits. Estaven lligats entre ells amb una cinta com a reforç enrotllada entorn de l’avantbraç”

(Filòstrat)

Des del s. IV aC. es comencen a fer servir corretges més gruixudes damunt una mena de guant amb forats sense dits, és era quan s’afegeix una cinta de cuir tallant damunt dels artells i es protegeix tot l’avantbraç amb una pell de xai ben lligada. Veiem com a poc a poc “l’esport” es va endurint i, com a prova, sabem que durant els entrenaments es protegien amb orelleres o amfotides.
Però el “guant de boxa” evolucionaria de diferents maneres, essent el més conegut el CAESTUS romà que substitueix la cinta de cuir damunt els artells per una cinta de ferro amb dues clavilles sortint.


La zona de combat no estava regulada, així com el desenvolupament del combat; si els lluitadors es distanciaven massa eren apropats a cops de vara. Cadascun d’ells procurava lluitar amb el sol a l’esquena estirant el braç esquerre com a protecció, però també per atacar. El braç dret endarrerit podia colpejar amb més força, i sovint es projectava des de l’alçada dels malucs de baix a dalt per colpejar els laterals del contrincant. L’objectiu dels cops solia ser el cap, tot i que els cops als genitals no estaven penalitzats. Els jocs de peus ja eren habituals per confondre l’adversari.

El combat finalitzava per KO o quan un dels lluitadors abandonava, cosa que assenyalava aixecant un dit, com encara es fa avui dia.

“Aquí morí a l’estadi durant el combat de pugilat després d’haver implorat a Zeus: la corona o la mort”

(Inscripció funerària d’Àgatos Demó a Olímpia)

Lluitador de les termes o Boxeador del Quirinal (segle I-II aC.)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada