diumenge, 15 de febrer de 2015

Quan els nens no venien amb la cigonya.


El 15 de Febrer era la festa de la Lupercalia, es dedicava a Faune déu de la fertilitat, Faune era anomenat també Lupercus (“el qui protegeix del llop”) i era invocat pels pastors per protegir el bestiar.

Durant el regnat de Ròmul, les romanes es varen veure afectades d’esterilitat i l’oracle de la deessa Juno proclamà: “Mares del Laci, que sigueu fecundades un boc pelut”. Així comença el ritual anual sacrificant un boc a la cova del Lupercal (on la lloba alletà Ròmul i Rem). Després el sacerdot feia un fuet amb la pell de la víctima i el cedia als Luperci, un grup de nois joves nus (que també duien la cara bruta amb la sang del boc) perque poguessin perseguir i fuetejar a les dones que volien ser mares. Ja veieu que sempre han existit històries fantàstiques per explicar d’on venen els nens; de París, els portava la cigonya.



Ovidi explica al llibre segon dels Fastos que gràcies a la intervenció de Juno, protectora de les dones i la seva fertilitat, les dones podien engendrar fàcilment, com si al bosc de la deessa les copes dels arbres sagrats estiguessin plenes de nius amb nens i les dones que allí acudissin només haguessin de triar el seu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada