Baetulo i el comerç marítim del seu vi en època romana. Evidències arqueològiques sota el mar.

Carles Aguilar, arqueòleg subaquàtic i membre del FECDAS ens ha conduït en aquest acte realitzat a la seu del SASBA al carrer Eduard Maristany 69 de Badalona, al peu de la nostàlgica penombra del Mediterrani Badaloní a última hora del dia. Fou una trobada entre amics encara que desconeguts, del misteri de l’arqueologia i la passió pel mar. Durant dues rapidíssimes hores vam poder capbussar-nos, mai millor dit, en l’arqueologia subaquàtica del vi; i, de fet, des d’ací exposarem només unes notes del que va ser la conferència en sí.

Per entendre les restes submarines cal entendre primer les terrestres en l’espai i el temps: Baetulo a les acaballes del segle I a.C. i començaments del primer de la nostra era. Una ciutat que  relativament gran,  que contava amb una important activitat comercial vinícola com la resta de la Laietania. És per això que aquesta àrea es molt rica en jaciments de viles romanes i d’explotació del raïm i és que les característiques del sòl eren propicies al desenvolupament aquest conreu, però la logística del indret també tenia molt a dir amb platges de fàcil accés per cabotatge i rius navegables com el Llobregat.

Si parlem de comerç exterior, podem assegurar que aquest vi va arribar en grans quantitats a les actuals Narbona, Bretanya i fins i tot a Alemanya. Ho sabem pel seguiment de les àmfores i els seus segells, primer mitjançant l’estudi de les tipologies ceràmiques, i desprès per tècniques molt modernes  que estudien la porositat de les pastes ceràmiques per relacionar-les amb els seus llocs de fabricació.

Les primeres restes amfòriques importants de Baetulo foren les de la necròpolis de Can Peixau, però estaven fora del seu context comercial, tot i així van proporcionar molta informació. Mes interessant fou el jaciment de la Illa Fradera, actual plaça Pompeu Fabra, quan amb les obres del metro del 2008 van veure la llum, sis forns ceràmics d’un enorme complex industrial ceràmic. El volum de la troballa sumat a les recents tècniques d’identificació de pastes ceràmiques ha donat un gir a les noves investigacions i ha permès identificar la procedència badalonina de les àmfores trobades a diferents derelictes.

Durant la conferència en Carles Aguilar ens ha pogut explicar tres jaciments submarins com exemple dels coneixements assolits i de la tasca de la FECDAS en favor del patrimoni.

El derelicte de Cap de Vol al Port de la Selva. Cal comentar que l’actual Port de la Selva resta gairebé a mig camí de l’antiga Narbona. Aquest jaciment a poc més de 20 metres de fondària es segurament resultat d’un encallament en les maresmes d’aquells temps. El derelicte de Cap de Vol fou una descoberta dels anys setanta que ha estat objecte de una nova campanya arqueològica al 2010. Es tractava de una nau vella, reparada en diverses ocasions, de uns 12 metres d’eslora (mida habitual en aquests tipus de naufragis). La troballa de la major part de la fusta del vaixell ha suposat una gran ocasió per estudiar les tècniques de construcció de les naus de l’època. Sabem doncs que aquesta nau tenia la quilla lligada amb cordes a les quadernes (quadernes que feien de suport per amuntegar les àmfores de mercaderia) i com es clavaven les diferents fustes de la quilla entre sí. Aquestes restes estan relacionades amb Baetulo per la tipologia de les seves àmfores, però sobre tot per la relació de pastes ceràmiques d’aquests envasos amb els sis forns ceràmics de la Illa Fradera.

A Cadaqués, han trobat diversos naufragis romans. En Carles ens parlà de Culip VIII, on malauradament gairebé no es va conservar res de fusta però si un complert carregament de àmfores de la Bètica, segurament un carregament que aprofitava la tornada de la nau a les costes de la Laietania. Aquí es trobà una àmfora Pascual 1 de pasta badalonina que podria interpretar-se com avituallament d’algun tripulant de Baetulo.

Finalment ens necessari agrair en Carles Aguilar i als organitzadors de l’acte: FECDAS (Federació Catalana d’Activitat Subaquàtiques), i la SASBA (Societat d’Activitats Subaquàtiques de Badalona) per la difusió dels seus continguts i la cessió de les imatges.

Deixo també els enllaços d’ambdues organitzacions per tal de que us animeu a saber més o a col·laborar. Val a afegir que la FECDAS organitza visites a alguns d’aquests derelictes.

http://www.fecdas.cat/

http://www.sasbabadalona.com/

Totes les imatges son cortesia de Carles aguilar, CASC-MAC (Centre d'arqueologia Subaquàtica de Catalunya) i FECDAS.