dissabte, 23 de maig de 2015

Cal Ros de les Cabres (El Masnou)

A 15 metres per damunt del mar, ara a 200 metres de la platja d’El Masnou, fa més de 2000 anys hi havia una zona de maresmes. Però l’orografia era pràcticament com l’actual, amb rieres i tot, i la Via Augusta hi corria ben a prop.

A finals del segle XIX el seu propietari, Thomas Morrison, excavà amb molt interès però no deixà res escrit. D’aquella època només en queden les notícies a la premsa local i les publicacions dels centres excursionistes. De quatre metres sota terra sortiren cinc magnífics mosaics romans i les restes d’una vila molt luxosa, sembla que les troballes artístiques van ser venudes als EEUU després de la mort del Sr. Morrison, quan la seva vídua també manà cobrir el jaciment. Testimonis indirectes parlen d’una “construcció veritablement grandiosa” i sumptuosa: pintures murals, mosaics (segurament del s. IV), àmfores, dòlies, escultures de marbre i terra cuita, objectes de bronze i molta ceràmica de qualitat. Un capitell corinti (potser del s. I) conservat a l’Ajuntament d’El Masnou i que malauradament desaparegué durant la guerra civil. El capitell i les conduccions d’aigua van fer pensar que el jaciment podia haver estat les termes d’una vila.

Fou excavada de nou per Serra Ràfols el 1946 (memòria inèdita) i Lluís Galera el 1959 (incloent un nou sector). Serra Ràfols hi tornà el 1960, quan sortiren abundants fragments de ceràmica ibera, fragments d’àmfores i la cantonada d’una paret de pedres lligades amb calç i sense pintures. És aleshores quan es reubicà el mosaic trobat el s. XIX. Aquest dibuixà quadrats junts per la punta, creant estrelles entre ells, tot amb tessel·les de 5-6 mm de colors blanc, negre, vermell, rosa, verd clar, color oliva verda i groc combinats amb gradacions, donant-li així a l’obra un efecte de relleu i volum similars al d’una catifa. Un cop extret es traslladà al Museu Arqueològic de Barcelona.


Els dos murs conservats tenen una alçada de 80 cm i 40-50 cm el segon, 65 cm de gruix, i no tenen portes. La domus sembla que devia tenir l’atri o peristil en l’actual pati, situat davant la masia. Lluís Galera localitzà de nou, el 1959, els dos mosaics trobats el s. XIX, un en blanc i l’altre en blanc i negre. Del quart només es conserva un fragment de 10x11 cm al museu d’El Masnou amb sis tessel·les blanques i quatre de negres. Es descobrí un petit passadís d’opus signinum decorat amb tessel·les blanques i negres, el passadís duia a una habitació  decorada amb un mosaic mural de tipus vegetal en els seus 70 cm d’alçada. L’estança tenia uns 10 cm de cendra acumulada, per això se l’anomenà “l’habitació cremada”. Sobre les cendres, les ceràmiques gruixudes fan pensar que són el reompliment del s. XIX. El darrer mosaic (en blanc i negre) sortí sota la casa del masover. Les parets encara lluïen amb vermell pompeià i negre durant l’època dels s. II a.C al s. V d.C.

Darrere la casa, a l’actual carrer Santiago Russinyol 15, es trobà en un pou d’aigua un dipòsit d’àmfores que fa pensar que era dins de l’antiga propietat.
A poca distància, al carrer Nostra Senyora de Montserrat 34, aparegué una tomba de tègules els anys 20, on es desenterrà una agulla d'or (punt 3 en la foto). Aquesta peça fa pensar que formava part de la propietat en època tardana. I pot ser que sigui testimoni d’una de les viles més luxoses de la contrada.


A 400 metres, al carrer Capità Comelles, unes poques ceràmiques documentades per Lluís Galera fan pensar que hi hagué un possible hàbitat romà. De fet, l’indret pot arribar a ser interessant si algun dia s’hi fan obres, i podria suposar la fi de l’extensió de la propietat de l’actual Can Cabres. Si fos el cas, es tractaria sense dubte d’una propietat gran, però no especialment destacable.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada