dijous, 9 d’abril de 2015

Llamps des de Júpiter

Per a Plini el Vell, El Sol immens és l’ànima, la ment, l’àrbitre, la divinitat primordial de la natura, proporciona les estacions, serena l'esperit humà, així com els núvols. El sol deixa la seva llum als altres astres. El color dels objectes celestes varia segons la seva altitud, prenent el color de l'aire en què se situen i també amb la proximitat a altres elements del cel. Cada un té el seu propi color: Júpiter és brillant, Saturn blanc, Mart igni, Mercuri radiant, la lluna tènue.
Dels planetes superiors, sobretot de Júpiter, és d'on procedeixen els llamps, potser perquè així expulsa la humitat absorbida pel cercle superior de planetes i la calor del cercle inferior. Així com la fusta cremant cruix deixant anar carbó així sorgeixen els raigs en moments de gran convulsió atmosfèrica, probablement perquè la humitat provoca una sobrecàrrega.

Âmfora grega del 470-460 aC. Museu del Louvre (peça G204).
Per què? Perquè Saturn, és l’astre més elevat, de natura rígida i freda. Mart, vermell pel foc, crema per la seva proximitat al sol i, com Júpiter que està entremig, és un astre temperat i saludable.
En canvi Hesíode, en la seva Teogonia ens explica que de la unió de Gea (la terra), i Urà (el Cel), nasqueren entre altres, els dos astres de llum per mortals i immortals, però també Cronos deu del temps. Quan Cronos gobernava, engolia a tots els seus fills que tenia amb la seva germana i esposa Rea (“flux” o “facilitat”). Així van néixer: Deméter, Hades, Hera, Hestia, Posidó i Zeus. Un cop alliberats per Zeus aquests el van recompensar amb el tro i el flamejant llamp, que abans els amagava la immensa Gea.

Imatge del videojoc God of War 2

De fet la història de Júpiter va començar, és ben sabut, amb el nom de Zeus a Grècia, allí era el déu del cel, la llum diürna, el temps atmosfèric i en conseqüència del llamp i el tro. Epítets com Fulgur o Fulgurator, ens ho fan saber. L'epítet més curiòs és Elicius, el que porta el llamp del cel i permet als mags fer el mateix, de fet aquest va ser un culte instituït per Numa, el rei mag. Serà en el món romà on Zeus, ara Júpiter, esdevindrà el poder suprem, la figura de la més alta autoritat, Júpiter Òptim Màxim, imatge a la qual es vincularan molts emperadors.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada