Les dones del sac

Les primeres pors les sofrim de nadons, són culpa de  l’home del sac i el monstre de l’armari, el Mormo i la Làmia de fa 2.000 anys.

Mormo era una mena de dimoni femení que amenaçava els nens petits. Mossegava els nens dolents o els deixava coixos. A l’antiga Grècia es deia que havia estat la reina dels lestrígons (gegants antropòfags) que, després d’haver perdut tots els seus fills, es va dedicar a matar altres nens, i per això fou convertida en dimoni.  Mormòlice o La Lloba Mormo era un altre esperit del mateix tipus, relacionada amb Aqueront, un dels rius de l’infern.

Làmia.
Herbert James Draper (1863-1920)

Més coneguda és Làmia, també monstre femení, famosa per raptar criatures i anomenada moltes vegades per les dides per atemorir les criatures. S’explica que Làmia era una donzella de Líbia amant de Zeus, però després de cada embaràs la gelosa Hera (esposa del gran déu) trobava la manera de donar mort als nadons. Finalment, presa de la desesperació, Làmia es retirà a una cova on es tornà un monstre que robava i devorava els nens de les mares felices.

També s’anomenaven Làmies els genis femenins que s’aferraven als joves per beure la seva sang.

Ens adonem del paper pervers contra natura d’aquestes figures femenines, enemigues de tot instint maternal. Les dones, a l’antiguitat clàssica, eren les protectores de la pau de la llar i la família, però aquestes figures renuncien al seu paper benefactor i, fins i tot, abandonen la llar. Es tracta d’una inversió del rol que els és natural. La dona pertany a la natura i l’home a la civilització, per això la dona serà sempre menor d’edat, però també per això té millor contacte amb les forces de la natura, benèvoles o malèvoles, i són precisament les fetilleres més famoses: Circe i Medea, i Hècate, la deessa de la màgia negra.