El
gran problema de la llet era la seva conservació. Era més freqüent trobar llet
d’ovella perquè d’aquest animal també se n’esquila la llana. La llet de cabra
també estava ben valorada, a diferència de la de la vaca, perquè es deia que
era poc nutritiva. El cert és que no existien races lleteres com les entenem avui
dia. La llet d’ovella era més fada, però la consideraven més digestiva que la
de la vaca.
El
formatge era un producte molt important. Es tallava la llet del dia anterior
amb saba de figuera, farigola o altres. Per conservar el formatge, el normal
era salar-lo, encara que també es fumava o s’assecava depenent del tipus (també
es feien formatges tendres). Hi havia formatges famosos:
Formatge
del Velabre, un barri de Roma.
Formatge de Luni (nom de la localitat), de 325 kgr.
Formatge
del Vestí, de llet de vaca i premsat a mà, a la regió muntanyosa del Samni (a
Octavi August li encantava).
Tot
sovint es condimentava amb espècies, alls i herbes, i tenia formes molt
diverses. De fet, el caseus formaticus
era el formatge fet en motllo, l’expressió volia dir “formatge amb forma”. Els
segles han convertit la paraula caseus
en “queso” en castellà i la paraula formaticus
en “formatge” en català.
La
mantega, invent dels bàrbars, no tenia cabuda a la cuina romana i treballaven
amb llet agra (melca). La mantega
només es feia servir en medicina.
BIBLIOGRAFIA
MANGAS,
JULIO / HERNANDO, Mª DEL ROSARIO
La
sal en la Hispania romana
Cuadernos
de historia 113. Arco/libros, S.L. Madrid. 2011
CARCOPINO,
JEROME
La
vida cotidiana en Roma en el apogeo del imperio.
Círculo
de lectores. 2004
SOLIAS,
JOSEP Mª / HUÉLAMO, J
UANA Mª
La
cuina romana. Per descobrir i practicar.
Farell
editors. 2011
APICI
Llibre
de cuina (Introducció, traducció i notes de Bàrbara Mates i Belles)
L’esparver
clàssic. RBA/ La Magrana.
W.
JOHNSTON, HAROLD
La
vida en la antigua Roma
Historia.
Alianza editorial. 2010
La
cuina en l’època romana
Museu
de Badalona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada