dijous, 7 de febrer del 2013

Vil·la romana de Sentromà (Tiana)



Maqueta del petit museu dins el jaciment.
Som a la vora de la riera de Montalegre, a Tiana, indret ombrívol de bosc al Maresme, al sector sud de la Serralada de Marina. Una situació elevada que permet controlar la plana costanera. Aquí tenim un jaciment actualment petit, però que no ha estat així des de l’època tardo-republicana, moment de la seva aparició i posterior desenvolupament. Aquest indret recull tota l’història de la contrada, des de els romans fins ara. Aquí no parlarem de la casa d’època tardana, de l’ermita romànica dedicada a Sant Romà, ni de la masia del s. XIV reformada al segle XVIII, ni tampoc de les noves instal·lacions actuals per a celebrar festes i esdeveniments. Certament, parlarem d’un espai tan petit com interessant que sempre ha estat propietat de la família Sentromà. Va ser declarat BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) el 1975 i actualment és gestionat per l’associació d’amics de Sentromà..

Logo de l'associació d'amics de Sentromà
La descoberta de les restes romanes va tenir lloc el 1934, quan una esllavissada darrere la masia va deixar en l’aire uns murs molt antics. El Baró d’Esponellà, Epifani de Fortuny, propietari de la finca, inicià i dirigí les excavacions amb Josep C. Serra Ràfols fins l’any 1953. Entre 1953 i 1965 foren dirigides per Josep Ma Padrós i, de fet, les campanyes van continuar sota la responsabilitat d’altres fins el 1984.



Les restes més antigues són de les acaballes del segle I aC i estan formades per unes habitacions al voltant d’un pati que defineixen una típica zona de treball d’una vil·la  agrícola romana. Després es construïren un magatzem i una zona elevada de premsat del raïm, aprofitant el pendent del turó que comunicava amb dos dipòsits per la fermentació del vi. Durant el s. II dC la vil·la va créixer amb una renglera de set habitacions, una gran quadra i unes termes, senyal de prestigi i prosperitat, com també ho són els marbres dels seus paviments.


Però els canvis no s'aturaren amb la caiguda de l’Imperi, ni tampoc després, quan es construí, parcialment damunt les termes, la capella romànica dedicada a Sant Romà.


Croquis del llibre PADRÓS CUYÀS, Josep Ma (2006) La Tiana desconeguda. Tresors de la vall de Montalegre. Ajuntament de Tiana. 190 pàgs.


lacus de 16.000 litres
A la part més elevada hi havien les dependències agrícoles, ara gairebé sota la casa actual, però per sota d’elles hi trobem uns lacus per a la fermentació del vi, que segons els entesos podria haver acumulat més de 16.000 litres de vi. Al seu costat, pel que sembla, es conserva el sistema de decantació o filtrat: de fet, encara es pot veure la canonada de plom.

Pocs metres per sota, fort pendent avall, ja trobem la quadra, identificada com a tal pel curiós empedrat interior que, en principi, evitava que els cascs de les bèsties rellisquessin.

Pràcticament al costat, hi trobem l’hipocaust de les termes, ja del segle II. Gairebé al seu damunt, trobem les restes policromes d’una capella romànica.


Sens dubte, és un jaciment interessant, del qual hi ha molt més a explicar. Per això, us recomanem visitar-lo. Abans, però, poseu-vos en contacte amb l’associació d’amics de Sentromà, per tal que us puguin atendre.



93 395 48 70
 


Detall d'una vitrina
Termes  i capella al fons


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada