diumenge, 3 de maig de 2015

La Dama de la Justícia



Legislative Council Building. Hong Kong.

Pensem que l’ iconografia de la justícia ens ve d’època clàssica i no és ben bé així. La figura d'una jove amb els ulls embenats que porta una espasa a una mà i una balança a l’altra és una suma de símbols de diferents divinitats antigues.

Juan de la Badia. s XV. MNAC.
La balança com a símbol de la igualtat, i la metàfora del judici com l’equilibri entre l'acusació i la defensa, arribà amb el concepte dels antics egipcis del judici de l’ànima, on aquesta es pesava amb la ploma de la veritat de la deessa Maat. De fet, en la iconografia cristiana es pot veure el mateix motiu en la figura de l'arcàngel Miquel.

Hi ha qui apunta que espasa pertanyia a Nèmesi, la deessa de la venjança. Així doncs, la justícia és la reguladora de la revenja però l’espasa és també la millor imatge del càstig. Nèmesi castigava a aquells que no obeïen a qui per dret natural els podien manar, com per exemple els fills desobedients de llurs pares. Però de fet aquesta deessa era coneguda per castigar la “desmesura”, i personificava la frase tradicional de “qualsevol excés és dolent”, així doncs Nèmesi equilibrava els excessos.

Actualment diem que la justícia es cega, imparcial, no té en compte estatus ni riquesa i es igual per a tothom, per això porta els ulls tapats, però aquesta imatge comença a aparèixer al s XV, ja que anteriorment la virginitat de la donzella ( i Iustitia ho era) era sinònim de imparcialitat, no havia pres partit de ningú, restava immaculada, intocablem com desitgem actualment que sigui la justícia.

Però qui era Iustitia? Era la deessa romana anomenada Dike pels grecs,  filla d'Urà i Themis, anomenada per primer cop per Hesíode, aquest explica que els actes dels humans horroritzaren tant a la deessa que tot plorant i embolicada en una boira els procurà el mal. Per Pausànies, Dike és castigadora i l'anomena Adikía (Injustícia); mentre que per a Eurípides és la qui atrapa els criminals.


Gerechtigkeit, Lucas Cranach el Vell, 1537

Arat de Soli al s III a. C. escrigué:

Mireu quina mena de raça han deixat els pares de l'Edat d'or! Molt pitjors de com eren ells! Però vosaltres criareu una progènie encara pitjor! Certament les guerres i la sang vessada cruelment estaran entre els humans i greus afliccions cauran sobre ells.

(Phaenomena 123)

Però fer justícia no ha estat mai fàcil, la figura de Dike i la de Iustitia són difícils de diferenciar d'altres divinitats relacionades amb aquests conceptes com Fortuna (destí) o Tyche (atzar), almenys en un món on els termes destí i l’atzar eren forces de la natura i tenien cos propi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada