dilluns, 17 de desembre de 2012

Les Saturnals, preludi històric del Nadal cristià



Io, Saturnalia!

Amb aquest crit començaven les festes de les saturnals, el dia 17 de desembre, i es desenvolupaven com a preludi del solstici d’hivern, sol sistere (quan el sol s’atura), quan les hores de foscor guanyen les de sol. Astronòmicament, situem la data del solstici en el 21 de desembre, llavors va canviar de data amb les reformes que va anar patint el calendari, en el calendari julià del 45 aC. queia precisament en el dia 25. Des del 1582, amb el calendari gregorià, va passar al 21. El dia 25 no es va convertir en la data oficial del naixement de Jesús fins el s. IV.



La mateixa guerra púnica que va portar els romans a Hispania el 218 aC. un any abans els havia causat una gran derrota a la batalla del Llac Trasimeno, i és precisament en aquest moment en què es funden les saturnals, per tal d’aixecar la moral dels ciutadans després del desastre.

La festa pren el nom de Saturn, el déu dels temps, que també protegia els sembrats, per les dues coses es representava amb una falç de pedrenyal a la mà. Amb aquest estri va matar el seu pare Urà, déu del cel, en una història de traïció filial i parricidi que es va repetir quan Júpiter, fill de Saturn, va assassinar el seu pare i es va convertir en el déu dels cels i déu dels déus.


Així, Saturn és una divinitat molt antiga, que representa l’edat daurada del món, una mena de paradís sense diferències socials, sense la càrrega del treball. Una època de pau en la qual tampoc no existia la fam, abans que el món s’establís com finalment és ara o en l’època dels mateixos romans; amb penes, càstigs, treball, submissió... La festa en nom de Saturn suposa un retorn a una antiga edat idíl·lica que, de fet, capgira la societat romana durant uns dies.

La inversió social n’és una prova, així com el fet de disfressar-se, quan cadascun pot convertir-se durant unes hores en qui vulgui. Què vol dir això de la inversió social? Molt senzill: que l’amo farà d’esclau i l’esclau d’amo. Està clar que no era una inversió total, sinó ritual o protocol·lària. Els esclaus podien posar-se el barret pileus, signe de llibertat, que fou l’origen del barret frigi, molt conegut des de la revolució francesa, precisament com a símbol de llibertat.


Els jocs d’atzar deixen d’estar prohibits, així com els límits en les juguesques, i esclaus i dominus poden jugar junts com a iguals. Fins i tot es perdonen les condemnes a mort en record de quan no calien lleis ni càstigs.
El moment d’aquesta festa és precisament el moment més fosc de l’any, moment en què tot canvia; l’estació, la durada del dia, el cercle agrícola... s’aturen, i tornen a començar el mes de març, quan tot torna ser normal. És una festa de llum (com és ara el Nadal) amb espelmes i torxes que festeja que els dies més obscurs i curts de l’any ja s’acaben. Les saturnals defensen la necessitat que tot canviï per tal que més endavant tot torni a ser igual


Les saturnals eren com les festes majors, unes festes populars que agrupaven tot un seguit d’activitats. La jornada començava al temple del déu quan es tallava la cinta de llana que el mantenia aferrat al temple durant tot l’any. Alliberat el déu, recuperava el govern de la terra. Tot seguit se li oferia un sacrifici, que acabava amb un banquet popular. Començaven així set dies de festa absoluta, en què tot  s’aturava: tribunals, negocis, col·legis. Les cases s’engalanaven amb plantes com quan nosaltres portem l’avet, per portar la vida dins les nostres llars durant els dies més tristos i freds de l’any.
Es feien regals als amics i familiars de figuretes de fang o sigil·laria. Els àpats eren quantiosos, exuberants i acabaven amb un pastís on s’havia amagat una fava. Qui la trobava es convertia en el príncep saturnalicius, l’ànima de la festa que, gràcies a l’atzar, podia manar i disposar sobre tothom, això sí, amb bon gust. Ens adonem que, com dèiem al començament, es tracta d’una festa popular senzilla, on la diversió ve de la informalitat, i això també es veu en l’espai en el qual es realitzava, al camp (a Roma, que es feia al Mont Aventí), ja que gaudir de la natura també significava tornar al món idíl·lic de “l’edat daurada”.

Per acabar, us reescric la llegenda que ens va deixar Plutarc sobre l’origen del temple de Saturn:

Quan Saturn era jove va viatjar per tota Itàlia. Un dia de pluja va demanar aixopluc a ca l’Icari, que era un jove camperol conegut a tota la contrada. Els dos van fer tan bona amistat que Saturn es casà amb la filla d’Icari, una noia que es deia Entoria, amb qui va tenir quatre fills, entre ells Janus. Com que Icari era molt curiós i Saturn havia après tantes coses en els seus viatges per tot el món, va decidir ensenyar-li el secret de fer vi. Icari estava entusiasmat amb el descobriment: aquell líquid li semblava meravellós i va decidir compartir aquella experiència amb tots els seus veïns. Tant els va agradar que no en van deixar ni una gota; una estona després es van començar a sentir pesats, marejats, estranyament contents alguns i especialment tristos d’altres... Quan van despertar, van creure que els havien intentat emmetzinar i, enfurismats, van començar a llançar pedres a Icari fins que el van matar. Quan Saturn va tornar a casa i va trobar el seu sogre assassinat, la seva Entoria i el seus néts sense vida, a causa de la tristesa, es va enfadar moltíssim: tant com només un déu pot fer-ho. En venjança, envià una epidèmia sobre els romans fins que els mals van arribar a Roma mateix. Allà, els savis van preguntar a la resta dels déus què passava. Fins i tot els immortals estaven esgarrifats amb el que passava, i van aconsellar als homes que fessin les paus amb Saturn construint-li el primer temple en terres itàliques el 497 aC a Roma capital. Així ho van fer, també van posar-li el nom d’Icari a un grup d’estels, i van anomenar Janus el primer mes de l’any.

Janus, per altra banda, és també un personatge força curiós: és el déu que té dues cares, una al davant i l’altra al clatell, perquè és el déu de tots els principis i finals, una cara mira endavant i l’altre enrere. Per això, ell és el primer mes de l’any: de Janus ens arriba el nom del mes de Gener.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada